Y qui se l’endurà
Tant encisera
La molinera?
Y qui se l’endurà
La molinera de Flassà?

N’es blanca com un lliri,
Bonica com un sol,
Per la molinera
La gent ne parla mólt
Tres son que la’n festejan,
L’un diu que la vol
L’altre á sa mare parla
L’altre á n’ella tot sól.
-Si’m vols, tinch deu vessanas,
terre de bon conrou,
tinch un remat d’ovellas,
també un parell de bous:
lo ter rega mas feixas
y fétil fa mon sól,
de tot serás mastressa
si ab mi casarte vols.

Diu que no es vol casá
De cap manera
La molinera,
Diu que no’s vol casá
La molinera de Flassá.

Mare, la meva mare,
¿Ab qui’m voleu casá?
Filla, la meva filla,
Lo més rich de Flassá.
Té casas á Figueras
Y camps á Rupiá,
Masos á Torroella
Y vinyas á Foxá.

Cada any cull cent quarteras
Y totas de bon grá.
També doscentas cargas
Del vi millor que hi ha.
Si’n portarás faldillas
De seda y tafetá.
Y mocadors de sarja,
Jipons ab farbalá,
Caputxa de merino
Y joyas á triá.
-Ay si,digauli, mare,
digauli que bé está.

Are ja's vol casá
Y ab gran fal-lera
La molinera,
Are ja's vol casá
La molinera de Flassá.

Un dia de gran festa,
La festa del Rosé,
Així á la molinera
Li parla un forasté.
-Si tú l'amor me donas,
Ditxosa te'n faré.
-L'amor no pot donarvos
La que promés lo té.
-Si ab mi venir volguesses
Jo soch un argenté,
Que d'or y pedras finas
Tota t'enjoyaré.
Ja no'n serás pajesa,
Senyora te'n vull fe,
Viurás á Barcelona
Gojant de tot plahé.
En compte de caputxa
Durás riquissim vel.

Y dormirás en cambra
D'alfombras y dossers
Viurás com una reyna...
-¿Y tot aixó ho juréu?
-T'ho juro.
-Oh! Ser senyora!...
¿Que puc esperar mès?

!Qué poch que va guardá
L'amor primera
La molinera!
Senyora's vol torná
La molinera de Flassá.
  -Mare, la meva mare,
Jo'm caso ab l'argenté,
-Antes que ab ell te casis
Primé jo't mataré.
Mare deseu las robas
Y no me'n feu pas fe
Perque jipó y faldilla
Vos dich que may duré.
-De aqui endavant per filla
Ja més no t'en tindré,
De dur cánam y llana
Faldillas t'en faré.
Tú será
s la porquera,
Ni soldada't daré.
Las feynas més pesadas
Per tu las guardarè.
-Mare, la meva mare,
No se m'en dona re,
Perqué vindrá un dia
Que senyora'n serè.

La gent dihuen oydá!
Fa de porquera
La molinera,
!Vaya un partit com fá
la molinera de Flassá!

Un dia á la segada
La gent s'está brenant,
La pobre molinera
Las garbas va lligant.
De'n tant en tant ne gira

La vista al camí ral;
Mentres que li'n giraba
Dona un xisclet molt gran.

Ja se'n treu las xinetlas,
Las tira al mitj del camp
Y com lleugera dayna
Corrent vas rost avall.
Al peu del marge un mósso
Dos matxos va arrimant;
L'un d'ells ne porta sella,
L'altre silló y bancal.
Quant la gent se'n adonan
Vehuen que res hi val,
La llesta molinera
Fugia ab son galan.

Ja li poden anà
Ben bé al darrera
A la molinera,
Ja ho ha sabut portá
La molinera de Flassá.

Al molí de la Bolla
Un jorn me'n entro jo;
Avans diu que era alegre,
No hi veig sinó tristó.
La tia está fent mitja,
Plorant en un recó;
L'hereu y la cunyada
Li parlan ab roncó,
La alegre fadrinalla
Li'n canta la cansó:
-Hont tens, la molinera,
Hont tens'l téu senyó?

-Quant sent eixa tonada
N'arrenca ab un gran plo.
-Si á mi m'han enganyada,
No'n tinch la culpa jo.
Quant jo m'el estimaba
Mare, Déu vos perdó,
Perque prou rich no n'era
Me'n fereu dir que no.
Vos sóls rica'm voliau,
Rica volguí ser jo,
Volent serne senyora...,
Ni molinera'n só!

Perqué'm sento al passá
- ¿Véus? aquella era
La molinera...
!Com si morta fos ja
La molinera de Flassá!