|
|
|
|
RATOLÍ PEL CASAMENT DE LA MOLINERA DE FLAÇÀ
Joan Plana i Feliu t’immortalitzà
amb la poesia La molinera de Flaçà.
Qui ho diria, molinera de Flaçà,
de caminar com ànima en pena
dansaràs de festa en festa
al so de gralles i tambors
sobre l’esquena d’un minyó.
I amb quina il·lusió
t’han vestit les dones
per tan solemne ocasió.
Que l’argenter per casar-se hagi tornat,
alguna cosa es deu haver transformat
Molts anys han passat,
però, en qüestió d’homes, ja se sap.
Un 8 de març vas néixer gegantona,
el mateix dia, ves per on,
de la dona treballadora.
L’equip de hoquei del Barça
et va batejar.
Millors padrins
no et podíem donar.
I ves per quina misteriosa raó
jo sóc l’escultor dels dos
i padrí de noces.
A saber si l’argenter, el molt trapella,
no era, com jo, d’Alella.
O si hi té a veure el fet
que la meva besàvia de Cervera
també fos molinera.
Que el dia d’avui
serveixi de precedent,
per a una joia escaient
compartida pel poble
i més gent.
Dansa feliç, dolça molinera,
amb el teu argenter a l’era.
I, per acabar,
sense cap mena de pretensió
de ser un Pigmalió,
voldria en aquest dia joiós
fer-te un petó.
Josep Mª Torres i Ros
Flaçà, 4 de maig de 2008
